Sentència del TC en la que declara ajustades a la Constitució les taxes judicials de la Generalitat de Catalunya
- Darrera actualització el 07 Maig 2014
- Vist: 1422
Us informem que 6 de maig s'ha fet pública la Sentència del Tribunal Constitucional en la que declara ajustades a la Constitució les taxes judicials que en el seu dia va aprovar la Generalitat de Catalunya, cosa que ens fa pensar que en aquest sentit s'acabarà pronunciant respecte a les taxes judicials estatals.
Aquestes taxes van ser creades per la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives, l'article 16è de la qual afegia un títol III bis al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que venia a regular les anomenades taxes per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de l'administració de Justícia, i les taxes per la utilització o l'aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l'Administració de justícia. Va ser en relació amb les primeres, les relatives a la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de justícia, que el Tribunal Constitucional va dictar la suspensió cautelar de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats (concretament, del nou article 3bis 1-1, apartat 1, de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat), amb efectes des del 17 de gener de 2013, data de publicació al BOE del recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central contra la citada norma, un recurs que ara el Tribunal Constitucional ha desestimat tot resolent que les taxes s'ajusten al marc constitucional.
La Sentència del Tribunal Constitucional suposa per als catalans el pagament de dos taxes, si ningú hi posa remei: d'una banda, hauran de consignar la taxa de la Generalitat, que es destinarà a finançar els edificis, ordinadors i sous dels funcionaris al servei dels jutjats i tribunals. I, de l'altra, hauran de consignar la taxa imposada pel Govern per accedir a l'administració de Justícia. Reconeix que la Constitució estableix la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'administració de Justícia i la imposició de taxes per finançar-la, tota vegada que reconeix que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (articles 101 a 109) assenyala les competències de la Generalitat sobre l'administració de Justícia i, entre elles, inclou expressament la possibilitat d'implantar taxes per finançar-la. El Poder Judicial és únic, el govern del poder judicial és únic, i l'Estat té la competència exclusiva de l'administració de Justícia. Així ho va disposar el 2010 aquest òrgan constitucional quan va resoldre els recursos contra la reforma de l'Estatut de Catalunya (STC 31/2010, de 28 de juny), però el ple del Tribunal entén que aquesta competència es centra només en l'exercici de la jurisdicció, jutjar i fer executar el jutjat, mentre que hi ha un conjunt de mitjans personals i materials que estan al servei de l'administració de Justícia, però no estrictament integrats en ella, sobre els quals les comunitats autònomes poden assumir competències. Partint d'aquest principi, la Sentència declara que és possible la imposició de taxes autonòmiques sobre aquesta administració de l'administració de Justícia.
Doncs bé. Al igual que han fet altres col•legis d'advocats catalans, el de Granollers considera intolerable la rehabilitació d'aquestes taxes que, a banda de suposar una doble imposició per els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, impliquen un atac flagrant contra el dret dels ciutadans d'accedir a la justícia. Els ciutadans catalans hauran de pagar dos cops per accedir a un servei públic com és la Justícia, la qual cosa és intolerable en un estat de dret. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat hauria de derogar definitivament i sense demora aquesta normativa que el Tribunal Constitucional ha considerat ajustada a dret.
Nota informativa del Tribunal Constitucional
Atentament,
Ramon Ignasi Palau, Comissió de Comunicació
