El Congrés aprova la reforma del Codi Penal
- Darrera actualització el 26 Gener 2015
- Vist: 2771
Us informem que el 21 de gener d'enguany, El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar, amb la majoria absoluta del PP i el suport d'UPN, la reforma del Codi Penal, incloent les esmenes presentades en el seu tràmit corresponent. Aquest text segueix la línia ja encetada pel Parlament de restringir injustificadament els drets dels ciutadans i menyscabar la seguretat jurídica a que tenim dret, tipificant conductes i sancions amb una clara manca del rigor jurídic exigible, emprant expressions ambigües i valoratives i poc precises, la qual cosa resulta incompatible amb la tècnica legislativa penal. La cambra baixa ha donat llum verda, amb 186 vots a favor, l'abstenció de Fòrum Astúries i el rebuig dels altres grups, a aquest projecte legislatiu per a la seva remissió al Senat. En cas d'introduir millores, el text tornarà a l'examen del Congrés.
Entre les principals mesures que incorpora aquesta reforma cal destacar:
Delictes econòmics. És en aquest apartat on el Codi penal ha patit una major transformació per combatre la corrupció. El text vigent tipificava l'administració deslleial com un delicte societari, quan en realitat és un delicte patrimonial del qual pot ser víctima qualsevol persona. Amb la reforma, el tipus penal castigarà els actes de gestió deslleial comesos mitjançant abús o
deslleialtat per qui administra el patrimoni d'un tercer i li causa un perjudici o crea una situació de perill de pèrdua del mateix. Així es castigaran els contractes per prestació de serveis no útils, els signats sense que hi hagi contraprestació i els realitzats a un preu superior.
Comís: La reforma inclou una ambiciosa revisió del comís, que s'avança a la Directiva europea sobre l'embargament preventiu i el comís dels productes de la delinqüència en la qual treballa la Unió Europea. A més, per facilitar el comís es regula un procediment autònom al qual podrà acudir el fiscal si això facilita un enjudiciament més ràpid de les responsabilitats penals; quan es descobreixi l'existència de béns que hagin de ser decomissats després que els fets ja hagin estat jutjats, o quan s'hagi d'acudir a supòsits de comís sense condemna. Per millorar la gestió dels actius intervinguts es crea l'Oficina de Gestió d'Actius a la qual correspon realitzar les actuacions necessàries per a gestionar de la forma més eficaç econòmicament la conservació o utilització dels béns intervinguts.
Major protecció de la dona: La reforma del Codi penal inclou nous delictes per augmentar la protecció de la dona. Un d'ells és el matrimoni forçat (article 172 bis), amb el qual es castigarà la violència o intimidació per obligar a contraure matrimoni i la violència, intimidació o engany per forçar a abandonar el territori nacional o no tornar amb aquesta mateixa finalitat. A partir d'ara també es castiguen els actes reiterats d'aguait o fustigació mitjançant trucades telefòniques contínues, seguiments o qualsevol altra fórmula que pugui lesionar greument la llibertat i el sentiment de seguretat de la víctima, però que en moltes ocasions no pot ser tipificada com a delicte de coaccions o d'amenaces perquè no es produeix violència. Tanmateix es pena la divulgació no autoritzada d'enregistraments o imatges íntimes obtingudes amb el consentiment de la víctima, però després divulgades sense que aquesta ho sàpiga, quan afectin greument a la seva intimitat, una pràctica que ha estat detectada sovint entre els joves. El Codi penal vigent només castiga l'apoderament o intercepció de cartes o missatges privats de la víctima, però no preveia cap pena quan era ella mateixa qui se'ls facilitava a la persona que després els difonia. Així mateix, s'incorpora com a delicte la inutilització de dispositius electrònics utilitzats per controlar el compliment de penes, una cosa especialment rellevant a l'hora de lluitar contra la violència de gènere. A més, pel que fa a aquesta xacra, el nou text considera delicte les injúries lleus i les vexacions injustes comeses en aquest context. Així mateix, el jutge pot imposar penes de multes, però només quan s'acrediti que entre el condemnat i la víctima no hi ha cap vincle econòmic perquè de cap manera aquesta es pugui veure perjudicada pel càstig del primer. Igualment, com ja passava amb els delictes de violència de gènere, en els sexuals no es podrà aplicar el delicte continuat i s'imposarà una pena per cada una de les comeses. En els altres casos, es limita l'aplicació de la figura del delicte continuat a conductes delictives properes en el temps. Per evitar que la reiteració no tingui reflex en l'agreujament de la pena per un o diversos delictes semblants, haurà d'imposar una pena superior a la que hauria correspost a la infracció més greu comesa, però inferior a la suma de totes elles.
Menors: La realització de qualsevol acte de caràcter sexual amb menors de setze anys es considera un fet delictiu, llevat que es tracti de relacions sexuals consentides entre persones de similar grau de maduresa i desenvolupament, que en cap cas seran penalitzades. Serà delicte fer presenciar un menor de 16 anys relacions de tercers o abusos comesos sobre tercers. També ho serà contactar amb ell a través de mitjans tecnològics per entabanar i que faciliti imatges pornogràfiques.
Propietat intel·lectual i propietat industrial: La regulació pretén aconseguir un equilibri entre la protecció dels drets d'autor i les noves tecnologies. El que es persegueix és l'explotació econòmica, reproducció, plagi, distribució i comunicació pública d'una obra, sense autorització dels titulars, amb ànim d'obtenir un benefici directe o indirecte (a través de publicitat, per exemple), així com facilitar el accés a la localització d'obres o prestacions protegides a Internet.
Presó permanent revisable: Amb la presó permanent revisable es pretén proporcionar una resposta penal més adequada a certs crims que causen una especial repulsa social. S'aplicarà als homicidis terroristes, les comeses contra el rei o el príncep hereu i contra caps d'Estat estrangers. També serà la pena prevista per als casos de genocidi i crims de lesa humanitat amb homicidi, així com en el primer cas, amb agressió sexual. Els tribunals han d'imposar aquest tipus de pena en alguns tipus d'assassinats agreujats: quan la víctima sigui menor de setze anys o es tracti d'una persona especialment vulnerable; quan sigui subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual; en els múltiples i en les comeses per membres d'una organització criminal. La nova pena comporta un compliment íntegre de la privació de llibertat durant un temps que s'ha establert en un ventall d'entre 25 i 35 anys, en funció de si es tracta de condemnes per un o diversos delictes o de delictes terroristes. Només després d'aquest període s'aplicarà el sistema de revisió, que permetrà la posada en llibertat del condemnat si compleix una sèrie de requisits. Aquesta revisió es podrà realitzar a petició del reu un cop l'any, però també es farà d'ofici per un tribunal col·legiat, almenys, cada dos anys. L'aplicació de la presó permanent revisable ha estat avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans en diferents sentències després de la seva aplicació en els països del nostre entorn, en què ha determinat que la possibilitat de revisió de la condemna satisfà l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans. No obstant això aquesta mesura ha estat objecte d'unànime rebuig per part de tota l'oposició.
Llibertat condicional: La llibertat condicional passa a ser regulada com una suspensió de la pena, de tal manera que si, un cop en llibertat, el penat torna a delinquir, podrà ser retornat a la presó perquè segueixi complint condemna des del moment en què va quedar en suspens. S'aplica en els mateixos termes en els casos de presó permanent revisable, quan una vegada complerts els anys fixats es revisi la seva situació i el tribunal entengui que pot accedir a aquesta mesura.
Mesures de seguretat: El Codi penal preveu mesures de seguretat d'internament en centre psiquiàtric, de deshabituació o d'educació especial, que es compleixen abans que la pena. Aquesta podria no arribar a executar-se si el jutge la considera innecessària o creu que amb ella perillen els efectes de la pròpia mesura. En qualsevol cas, es tracta d'un règim molt restrictiu, que només s'aplicarà quan hi hagi una probabilitat molt alta de comissió de delictes de gravetat. En els supòsits més greus, la seva pròrroga només podrà ser decidida per un tribunal a petició del fiscal després de la celebració d'una vista.
Supressió de les faltes: Amb l'objectiu de fer efectiu el principi d'intervenció mínima del dret penal i de reduir el nombre d'assumptes menors que sobrecarreguen els jutjats, s'ha decidit suprimir les faltes. Es mantindran les que són mereixedores de retret penal, però com a delictes lleus, denominats d'escassa gravetat i que estaran castigats amb penes de multa. El procés que els correspondrà es desenvoluparà a la nova Llei d'enjudiciament criminal, en la qual s'està treballant. Mentrestant, transitòriament, es resoldran en judicis de faltes.
Assassinat i detenció il·legal: El Codi penal actualitza el delicte d'assassinat, de manera que es considerarà tal, a més de per les circumstàncies ja previstes (traïdoria, per preu, recompensa o promesa i acarnissament), l'homicidi que es cometi per facilitar la comissió d'un altre delicte o per evitar ser descobert. S'estableix l'homicidi agreujat si la víctima és menor de setze anys o és una persona especialment vulnerable que sigui present un mòbil sexual. També ho seran si es comet sobre agents de l'autoritat o funcionaris públics en l'exercici de les seves funcions.
Furt i robatori: Se suprimeix la falta de furt per substituir-la per un delicte lleu de furt que castigarà els casos en què el sostret no superi els mil euros. No obstant això, per fixar el límit entre el delicte lleu (castigat amb pena de multa) i el delicte (pena de presó) el jutge també podrà tenir en compte la capacitat econòmica de la víctima. Amb l'objectiu d'oferir una resposta adequada a la multireincidència i la delinqüència greu, es preveu que en el cas de delinqüència professional i organitzada se'ls pugui condemnar amb el tipus agreujat, és a dir, pel delicte, a penes d'un a tres anys de presó. En els casos més greus la pena pot ascendir fins als quatre anys de presó. Es considerarà delicte de furt, independentment de la quantia sostreta, quan es produeixin certes circumstàncies, com el desemparament de la víctima i el pillatge que pot donar-se en situacions de catàstrofe; la professionalitat; la utilització de menors d'edat i el furt sigui de conduccions de subministraments elèctrics o de cablejat de telecomunicacions. A més, s'han inclòs en aquest catàleg els robatoris comesos en explotacions agràries o ramaderes que causin perjudicis greus. El portar armes o pertànyer a un grup criminal constituït per cometre delictes contra la propietat agreujaran el delicte.
Atemptat, resistència i desobediència: La reforma del Codi penal clarifica la definició del delicte d'atemptat que inclou tots els supòsits de escomesa, agressió, ocupació de violència o amenaces greus de violència sobre l'agent. Com pot ser comès per conductes molt diferents de gravetat desigual, s'ha optat per baixar la pena mínima i agreujar quan s'utilitzin armes o objectes perillosos, es llancin objectes contundents o líquids inflamables o corrosius, s'emprengui amb un vehicle de motor o suposi qualsevol acció que comporti un perill per a la vida o pugui causar lesions greus. Una de les novetats del text és que s'inclou en la definició d'alteració de l'ordre públic una referència al subjecte plural i a la realització d'actes de violència sobre coses i persones. D'aquesta manera, també es castigarà els que animen a un altre a cometre un delicte de danys, per exemple. Només es castigarà la difusió de missatges que incitin a la comissió d'algun delicte d'alteració de l'ordre públic. És a dir, no la simple convocatòria a mobilitzacions, sinó la incitació a cometre actes de violència constitutius de desordres greus en aquestes convocatòries. Un altre supòsit que es sancionarà és la interrupció del funcionament dels serveis de telecomunicacions o de transport que causin una greu alteració de la prestació normal del servei.
Incendis forestals: La reforma del Codi penal preveu un enduriment de les penes per als autors d'incendis forestals que es considerin especialment greus. La pena prevista actualment per a aquests delictes és de tres a cinc anys de presó i, amb la reforma, la pena s'elevarà fins als sis. A més, quan els incendis afectin espais naturals protegits es castigaran de la mateixa manera que els delictes contra el medi ambient, el que significa que els seus autors podran ser castigats amb la pena superior en grau, que en aquest cas suposa nou anys de presó. En la mateixa línia, la reforma incorporarà la possibilitat d'imposar al responsable actuacions orientades a reparar el dany causat i es considerarà l'atenuant de reparació de dany.
Delictes d'incitació a l'odi contra les minories: La tipificació de les conductes d'incitació a l'odi i a la violència és modificada per adaptar-la a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i a la Decisió Marc de 2008 relativa a la lluita contra determinades formes i manifestacions de racisme i xenofòbia, tot i que supera a aquesta última en reflectir el rebuig radical de tots els actes
d'incitació a la discriminació, odi o violència de què puguin ser víctima qualsevol col·lectiu o minoria. L'Alt Tribunal va imposar una interpretació del delicte de genocidi que limita la seva aplicació als supòsits en què aquesta conducta constitueixi una incitació a l'odi o hostilitat contra les minories.
Immigració: La redacció actual del delicte de tràfic d'éssers humans és anterior a la Directiva europea sobre aquests fets, per la qual cosa s'ha modificat per incloure el lliurament o recepció de pagaments per obtenir el consentiment de la persona que controla les víctimes i s'ha delimitat el concepte de vulnerabilitat. A més, s'agreuja la pena per als supòsits de creació de perill de lesions greus.
Esterilització: Es recondueix a la via civil el tractament de l'esterilització de les persones discapacitades. Així mateix, la despenalització de l'esterilització de les persones que no tinguin aptitud per donar el seu consentiment s'ha de fer sota autorització judicial i en un procés amb les màximes garanties. De la mateixa manera, s'ajusta la terminologia del Codi Penal a aquestes recomanacions substituint els actuals termes de "minusvalidesa" i "incapaç" per altres com "discapacitat" o "persona discapacitada necessitada d'especial protecció".
Major protecció penal d'animals: El Codi penal, a més, augmenta la seguretat en l'aplicació de la norma a través d'una definició d'animals protegits, que inclou els domèstics, als habitualment domesticats, als que viuen sota control humà i a tots els que no viuen en estat salvatge. La pena es veu agreujada quan es causa la mort i s'afegeix la possibilitat d'imposar una inhabilitació per a la tinença de l'animal.
Responsabilitat penal de les persones jurídiques:
- Supressió del nou delicte d'omissió de deure de control que recollia el projecte i tipificava la conducta de l'administrador que no implementés plans de prevenció de l'art. 286.6 CP.
- Limitació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, en el cas de delictes comesos pels seus dependents quan hi ha una infracció del
deure de supervisió sobre els mateixos només als supòsits en què l'incompliment del deure de vigilància hagi tingut caràcter «greu» .
- Previsió de que les funcions de supervisió a què es refereix l'article 31 bis.2.2. puguin assumir per l'òrgan que tingui legalment encomanada la funció de supervisió.
L'aprovació de la reforma del Codi Penal ha aixecat fortes crítiques per part de diversos col·lectius professionals. Per la serva part, el Consejo General de l'Abogacía Española considera que la presó permanent revisable, és inconstitucional. En totes les al·legacions presentades per l'advocacia durant la tramitació del projecte de llei de reforma del Codi penal s'ha manifestat que la presó permanent, sigui revisable o no, és contrària als articles 10, 15 i 25 de la Constitució espanyola. Segons el CGAE, l'article 25 de la Carta Magna és determinant en establir que les penes privatives de llibertat s'han d'orientar a la reeducació i reinserció social dels penats. Per tant, tota pena que no compleixi aquest requisit atempta contra l'article 15 de la Constitució, que repudia qualsevol tracte inhumà i degradant, i és contrària a la dignitat de la persona, dels drets inviolables que li són inherents, i el lliure desenvolupament de la personalitat, recollits en l'article 10 de la Constitució. L'advocacia espanyola considera que les reformes legislatives, i en especial les de l'ordenament penal, no poden trobar la seva justificació en l'alarma social que produeixen determinats fets delictius, per greus i repulsius que siguin. A més, una mesura de semblant repercussió penitenciària no s'hauria d'aprovar sense un consens i debat en profunditat que justifiqui aquest enduriment penal. La supressió de les faltes -que històricament s'han regulat en el Codi Penal- per ser derivades al sistema de sancions administratives i civils suposarà un important perjudici per als ciutadans perquè hauran d'abonar les taxes judicials en la seva oposició a les sancions amb el consegüent efecte dissuasori en benefici de les companyies asseguradores. També es perdria el dret a la tutela del jutge imparcial i independent, i els òrgans administratius els que decidiran. L'advocacia també ha mostrat la seva disconformitat amb altres reformes legislatives vinculades al Codi penal que afecten els drets fonamentals dels ciutadans com són la futura Llei de seguretat ciutadana, en relació a les mal anomenades "devolucions en calent" d'immigrants a la frontera, o la modificació de la Llei d'enjudiciament criminal per la inconstitucionalitat de les escoltes sense autorització judicial i la contestada, tant per l'advocacia, el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder judicial, eliminació de l'assistència lletrada al detingut per a la presa de mostres d'ADN. Tanmateix, 60 catedràtics de Dret penal a 33 universitats públiques espanyoles han fet públic un manifest en el qual critiquen durament la reforma del Codi penal, que afirmen beu de les fonts més "reaccionàries" i substitueix principis com el de culpabilitat pel de perillositat, el que al seu judici "trepitja" la dignitat humana. Tanmateix critiquen que el Govern abusi de la seva majoria absoluta per imposar una reforma que, en primer terme evidencia una "enorme pobresa tècnica", tal com ha posat de manifest pels juristes que han vingut compareixent davant la Comissió de Justícia del Congrés de forma prèvia a la discussió de la reforma. Això explica, segons els catedràtics, que la norma inclogui preceptes "que superen la Constitució, però no només per les seves propostes de fons sinó també pel deliberat i constant ús de termes ambigus en la redacció de les normes, el que compromet seriosament exigències bàsiques del principi de legalitat penal ". Critiquen igualment que s'hagi prescindit de les elaboracions jurisprudencials i doctrinals, el que llançarà als que hagin de fer complir la reforma "en els braços de la inseguretat i de la incertesa". "Les reformes proposades, a més, beuen polític criminalment les pitjors fonts del segle XX, dels corrents més reaccionàries, més autoritàries, d'aportacions en suma que han estat per tots injuriades", adverteixen en el comunicat. Per tot això, sol·liciten a la majoria parlamentària que es constitueixi després de les pròximes eleccions generals, "que consideri la necessitat de derogar, d'arrel i sense excepcions, les lleis de seguretat privada, seguretat ciutadana i la nova reforma penal, i que només posteriorment, i amb el consens més ampli possible i les millors maneres democràtics, pactin amb els grups parlamentaris les reformes penals, administratives i processals que veritablement siguin necessàries per al millor govern de la nació i la tutela de tots els ciutadans".
Ben atentament,
Ramon Ignasi Palau, Comissió de Comunicació i Comissió de Normalització Lingüística.
