L’Advocacia rebutja l’avantprojecte de Llei de serveis i col•legis professionals.
- Darrera actualització el 09 Juliol 2014
- Vist: 1585
L’Advocacia rebutja l’avantprojecte de llei de serveis i col•legis professionals i reclama al govern un debat seriós abans de la seva aprovació.
L'advocacia espanyola rebutja rotundament l'avantprojecte de Llei de serveis i col•legis professionals que, segons informacions periodístiques, podria aprovar-se pròximament al Consell de ministres, lamenta que el Govern no hagi mantingut, malgrat haver-se sol•licitat reiteradament, un diàleg sobre el text i reclama novament un debat seriós abans de la seva aprovació, ja que "en una societat democràtica, el Govern no hauria de fer una norma sense comptar adequadament amb el sector que va a regular".
Per això, l'advocacia espanyola reitera el seu rebuig a l'avantprojecte i que no s'hagin incorporat les al•legacions que presentà en el seu moment, que evitarien danys a la professió i perjudicis als ciutadans. L'advocacia constata que aquesta norma ataca els principis constitucionals relatius als col•legis professionals, no respon a demandes comunitàries reals, tracta d'eliminar veu crítiques independents, parteix de prejudicis injustificats, divideix la professió d'advocat i condemna a la desaparició a molts col•legis que avui presten serveis indispensables per a la Justícia i la ciutadania. En comptes de solucionar problemes, crea altres de nous, conté excessos normatius i nombroses regulacions prescindibles i, sobre tot, desaprofita l'oportunitat de modernitzar de veritat els col•legis professionals, la qual cosa s' hagués aconseguit fàcilment si hagués hagut un diàleg seriós amb aquells que representen a més d'un milió i mig de professionals.
RUPTURA DE LA PROFESSIÓ D'ADVOCAT.- L'advocacia censura que la col•legiació es limiti només als advocats que actuïn davant els tribunals i per als que presten assistència jurídica i no mantinguin relació laboral amb l'assessorat. La norma proposada a l'avantprojecte és una divisió i ruptura de la professió contrària a que preveu la Llei orgànica del poder judicial i a la jurisprudència del Tribunal Suprem. No hi ha dos advocacies diferents sinó diverses formes d'exercir una sola professió. La col•legiació ha de ser obligatòria per a prestar qualsevol servei propi de la professió, amb independència de la naturalesa jurídica de la relació de l'advocat amb el seu client. La no incorporació al col•legi implicaria una absoluta falta de control deontològic i disciplinari, cercenant drets del client i desprotegint-lo davant de possibles errors o mala praxis. La garantia de responsabilitat, eficàcia i qualitat en el servei de l'interès públic només pot obtenir-se mitjançant la col•legiació obligatòria que ofereix subjecció a codis professionals d'actuació de reconeguda efectivitat i impossible substitució.
ÀMBIT TERRITORIAL.- L'advocacia defensa que la incorporació als col•legis ha de portar-se a terme al lloc on s'ubiqui el domicilio professional, únic o principal, de l'interessat, amb llibertat d'actuació en tot el territori nacional, en comptes de que pugui fer-se a qualsevol col•legi del territori nacional. Els Col•legis son ens de base territorial, constituïts pels professionals d'un determinat territori, quedant sotmesos al conjunt de poders que als col•legis els atribueix l'ordenament. De la mateixa manera, els professionals col•legiats tenen el dret i el deure de participar en la vida col•legial, inclosos els processos electorals col•legials. La lliure elecció pels advocats del col•legi on vulguin incorporar-se suposaria una desvinculació real del col•legiat envers el col•legi. També s'ha de tenir en compte la prestació del servei d'assistència jurídica gratuïta, ja que els advocats exerceixen una funció pública per expressa decisió del legislador. Aquest és un servei d'índole eminentment territorial, en el que la proximitat a l'interessat o la immediatesa en la assistència són primordials.
CONTROL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES COMPETENTS.- En el text continua existint una inadequada ingerència de l'administració pública en el funcionament dels col•legis professionals, la qual cosa podria impedir l'exercici de les seves funcions públiques amb la independència i autonomia ara existents.
CONFLICTES DE COMPETÈNCIES.- L'avantprojecte no es respectuós amb l'actual distribució territorial del poder entre l'estat i les comunitats autònomes, i pot ser un llast per a la futura aplicació pràctica de la norma. Per raons de seguretat jurídica, l'advocacia proposa que el text sigui plenament respectuós amb l'ordre constitucional de distribució de competències, per evitar així l'eventual declaració d'inconstitucionalitat d'alguns dels seus articles.
QUOTES COL•LEGIALS.- L'avantprojecte augmenta les obligacions dels col•legis i incrementa la burocràcia, al mateix temps que elimina las quotes d'inscripció i redueix les quotes mensuals al límit mínim només per garantir "el sosteniment de les funcions públiques", la qual cosa, en realitat, condemna a la desaparició a la major part de les institucions col•legials, que implicaria, a més de la pèrdua de cents de llocs de treball, majors dificultats per a l'accés a la Justícia de molts ciutadans. El fet d'establir per llei un règim de quotes no s'ajusta a la tècnica de producció normativa ni a la realitat. Suposa una manifesta ingerència en l'autonomia col•legial indispensable per al seu funcionament ja que les seves funcions públiques i privades no tenen cap altre font de finançament i les quotes haurien de cobrir el cost del servei que es presta als col•legiats.
BON GOVERN DE CORPORACIONS COL•LEGIALS.- La implantació de la incompatibilitat en l'exercici del càrrec de president, degà o membre de la Junta de Govern amb l'exercici de càrrecs directius en entitats d'assegurances o mutualitats de previsió social és una novetat en el nostre ordenament que no troba cap mena de fonamentació en la normativa general de ordenació de les assegurances privades.
Atentament,
Ramon Ignasi Palau, Comissió de Comunicació
