Un nou i innecessari atac a la JustÃcia Gratuïta i al Torn d'Ofici.
- Darrera actualització el 23 Febrer 2017
- Vist: 1885
La JustÃcia Gratuïta és una de les inversions en pau social més importants en un Estat de Dret. Cada cert temps es veu sotmesa a tensions, vaivens o amenaces. Aquest no és un servei lliure ni en la seva contractació ni en el seu preu, sinó un servei públic de carà cter social, sense elecció de client, amb barems prèviament fixats per cadascuna de les administracions competents, encomanat amb carà cter obligatori a l'Advocacia institucional. El servei és organitzat pels col·legis d'advocats i prestat als ciutadans i ciutadanes en qualsevol lloc d'Espanya a través de 43.000 advocats d'ofici, 24 hores al dia, 365 dies a l'any. Un sistema que funciona sense prà cticament queixes de les persones usuà ries.
L'últim problema que ha sorgit sobre aquest servei -i que està motivant una enorme confusió i una creixent mobilització dels col·legis d'advocats, dels professionals, de les seves associacions i dels mateixos afectats- és el canvi de criteri interpretatiu de la llei del IVA per part de la Direcció General de Tributs que estableix l'aplicació d'aquest impost al Servei d'Assistència JurÃdica Gratuïta. Aquest augment de la despesa en un 21 per cent no només posa en risc el sistema públic vigent que garanteix l'accés a la JustÃcia a Espanya en condicions d'igualtat per a tothom, sinó també l'estructura organitzativa exemplar i única a Europa que ho fa possible .
El canvi de criteri, respecte al vigent des de 1986, es basa en una sentència del Tribunal de JustÃcia de la UE en l'assumpte C-534/16 que qüestiona el sistema fiscal existent a Bèlgica, basat en un règim de naturalesa diferent al model públic espanyol, i per tant no aplicable a Espanya. No obstant això, aquest nou criteri interpretatiu s'aplica ja al nostre paÃs des del passat 26 de gener, amb una celeritat poc freqüent, i obligant als advocats a lliurar una factura al beneficiari de la JustÃcia Gratuïta, el pagament de l'IVA no s'efectuaran ni el beneficiari ni l'advocat sinó les administracions públiques competents, tal com s'ha vist obligada a aclarir la mateixa Agència Tributà ria.
La mesura no només augmenta profundament la burocratització del servei i la feina dels que el presten sinó que suposa un cà rrec extraordinari a les arques de les administracions públiques de més de 50 milions d'euros anuals, sense cap necessitat i sense benefici real per a la ciutadania.
L'Advocacia té l'obligació de garantir la prestació continuada del servei d'assistència jurÃdica gratuïta aixà com la seva qualitat i, en definitiva, el dret a la tutela judicial efectiva dels qui no tenen recursos per a litigar (articles 24 i 119 de la Constitució). Aquesta obligació irrenunciable converteix el servei en un sistema reglat per normes administratives i sotmès a control públic. Donada la naturalesa pública i obligatòria del servei, la prestació de la JustÃcia Gratuïta pels advocats del Torn d'Ofici, un autèntic deure cÃvic en paraules del Tribunal Europeu de Drets Humans (sentència de 23 de novembre de 1983, assumpte Van der Mussele contra Bèlgica , 8919/80) - no està subjecta a IVA.
Per legalitat, raonabilitat i eficiència, els advocats i les advocades demanem que es suspengui l'aplicació d'aquesta norma de manera immediata, que no es greu el Torn d'Ofici amb l'IVA, aixà com que s'aborden les reformes necessà ries per garantir la prestació d'aquest servei no només amb eficiència i eficà cia, com fins ara, sinó amb la dignitat que mereixen els qui ho fan cada dia amb compromÃs i de forma exemplar. L'hi demanem al Govern i reclamem als partits polÃtics que donin suport a aquesta mesura d'estricta justÃcia.
Els ciutadans i les ciutadanes que tenen dret a la JustÃcia Gratuïta poden estar tranquils perquè l'Advocacia no els deixarà mai desatesos. L'Advocacia posarà en marxa tots els recursos legals, socials i polÃtics perquè es respectin els drets dels ciutadans i dels advocats del Torn d'Ofici. Posant en perill la prestació de la JustÃcia Gratuïta, afectem l'essència d'un dels pilars de l'Estat de Dret.
